El meu primer autopréstec a la biblioteca

Ja fa temps que se'n parla i es fa servir però fins avui no he fet servir el servei d'autopréstec que ofereixen les noves biblioteques, en persona i com a usuari.

Es fantàstic.

Haig de felicitar a l'empresa que ha fet el disseny tant del hard com del software (qui son?) ja que resulta molt senzill fer-lo servir. Està clar que no ho han fet els mateixos de Millennium :-) O si?

Un mateix aparell desmagnetitza els documents, tots de cop,  i registra el préstec de tots els documents que li posis a sobre en pocs segons.

Primer pas: la pantalla em demana que passi el meu carnet sota el lector de codis de barres. Ho he fet.

Quan llegeix el codi del meu carnet, tot seguit el sistema em demana que posi els documents al mateix  lloc on abans he posat el carnet.

Poso la pila de documents, no cal posar-los d'un en un, i ja està fet el préstec.

Li he posat 12 documents, entre revistes i films. Ha contat els 12 i m'ha fet el préstec al moment.

Per si tenia algun dubte sobre si ha funcionat o no, jo sempre desconfiada,  apareix tot seguit a la pantalla l’opció d'imprimir un rebut. L'he seleccionat i.... boníssim...

Igual que quan compres al supermercat, ha sortit el tiquet de caixa amb una llista de tots els documents prestats i la data de devolució.

Ja me'n puc anar a casa.

L'estalvi en personal es enorme com ja us podeu imaginar. Quantes hores està una persona al taulell sols prestant documents?

Ja no cal que el bibliotecari estigui passant el lector de codis de barres pels carnets i llibres, un a un, per tal que els usuaris es puguin dur els documents a casa.

Ells mateixos ho poden fer de manera  autònoma, amb total intimitat, sense haver de mostrar al bibliotecari o auxiliar el tipus de lectura o documents que es volen dur a casa.

No cal fer les cues que de vegades a les hores punta es munten al taulell de préstec.

El bibliotecari queda deslliurat d'aquesta feixuga tasca mecànica i es pot dedicar a gestionar altres assumptes mes interessants com les xarxes socials, la col·lecció, o el que convingui ja que de feina no en falta mai.
 
La única pega que li trobo a aquest fantàstic aparell es que no permet el contacte bibliotecari/usuari.

Mmmmm...

Aquell moment mentre el lector de codis de barres va llegint lentament un a un els llibres per prestar entre el bibliotecari i l'usuari s'estableix un contacte personal, alguna conversa esporàdica, un intercanvi d'informacions, d'impressions sobre la darrera lectura, sobre les novetats, sobre el soroll que fan els nens, sobre.... tantes coses que es comenten i que permeten copsar la percepció del servei.

Aquest contacte amb l'usuari es una pèrdua que haurem de treballar per una altra banda els bibliotecaris; potser acompanyant-los als prestatges personalment, ajudant-los amb les bases de dades online a la pantalla del seu portàtil, presentant la biblioteca quan els fas el primer carnet de manera més acurada i personalitzada, hi ha mil maneres de treballar aquest aspecte que tenim descuidades per culpa dels codis de barres del taulell de préstec.